| C - D | D - F | F - G | M- R | T- Z |
Bisell vertical, de metre i
mig d'alçària, que mata l'angle que forma el frontó amb cadascuna de les
muralles laterals i que termina en punta en la seua part superior.
Modalitat de joc de pilota practicada a les comarques del nord del País Valencià i sud de Catalunya molt semblant per les seues regles al frontó i que s'en diferència perquè es practica a l'interior d'un edifici rectangular d'uns 30 m. de llargària i 8 m. d'amplària, tancat per quatre parets on pot colpejar la pilota, i que té dos frares, que donen nom a la modalitat, els quals tenen com a finalitat desviar la trajectòria de la pilota per a impossibilitar el joc del contrari.
Edifici de planta
rectangular, d'uns 25 m. de llarg i 10 m. d'ample, on es practica el joc de
paret o de frontó amb una paret frontal o frontó contra la qual es colpeja la
pilota sempre per dalt la xapa de falta situada a 1 m. d'alçària, una lateral
situada a l'esquerra dels jugadors i una altra situada darrere els jugadors on
pot rebotar la pilota, una ratlla a la part dreta del jugadors que delimita el
terreny de joc i dues paral·leles al frontó que delimiten la zona on ha de
col·locar-se la pilota del traure: la primera, la ratlla de traure, per a
marcar d'on ha de passar, i la segona, la ratlla de passa, ja prop del rebot,
per a indicar d'on no pot passar.
Modalitat del joc en la qual, a diferència de les modalitats valencianes, la pilota no es colpeja directament entre els jugadors contraris, sinó contra una paret situada enfront, on ha de pegar per damunt la xapa de falta del frontis, situada a una altura d'1 m., i cada punt s'inicia traient des de la ratlla de traure, que pot variar segons el pacte, de tal manera que pegue la pilota a la paret i bote entre la ratlla de falta de traure i la de passa, per continuar el joc impulsant la pilota alternativament a l'aire o al primer bot, abans o després d'aplegar al rebot, fins que un dels dos equips cometa falta per llançar la pilota fora del límits del terreny de joc, enviar-la davall de la xapa de falta del frontó o jugar-la al segon bot.
Branca petita que
antigament marcava el punt per dalt el qual s'havia de passar la pilota en
l'acte de la ferida en la modalitat de galotxa.
Modalitat tradicional del
joc de pilota al carrer en la qual, en el moment de la ferida, la pilota havia
de ser llançada per dalt la galotxa, per a després caure al dau i ser jugada
per qui fa la galotxa o el bot i que, a partir d'aquest moment, es jugava
seguint les mateixes regles del joc de llargues.
Modalitat moderna del joc de pilota al carrer en la qual es col·loca una corda, de part a part, a una altura d'1,60 m. que divideix el terreny de joc en dues parts iguals, i a una distància de 12 m. de la qual es penja una altra, a una altura aproximadament de 2,70 m., la qual només es tindrà en compte a l'hora de la ferida que es realitza des del centre del terreny de joc, de manera que la pilota passe per damunt la corda de galotxa per a després caure al dau i ser colpejada al bot o a volea i que, a partir d'aquest moment, es regeix per les mateixes regles que la modalitat del trinquet amb escala i per dalt corda, de tal manera que la pilota sempre haurà de passar per dalt la corda de falta.
Jugador de galotxa.
Edifici rectangular tancat
on es practica la modalitat de les galotxes de Monòver, de 20 m. de llargària
i 3,50 m. d'amplària, que no té escala lateral com el trinquet i sí, però,
corda central, penjada a les parets laterals a una altura d'1,20 m. encara que
al centre només assoleix una altura de 0,95 m., sota la qual es situa el
quadre per a ferir, i que té la seua principal característica en els caixons
que es troben als quatre angles que formen les muralles laterals amb els
frontons, on els jugadors intentaran d'introduir la pilota per tal
d'aconseguir ràpidament el quinze.
Modalitat de joc practicat a les localitats de Monòver i El Pinós a les Valls del Vinalopó, amb una pilota feta de borra, llana o fil i vetes cosides o cinta adhesiva, més grossa que la de vaqueta, i que es juga, com en la modalitat amb escala i corda, passant la pilota per dalt la corda central, al primer bot, dins un trinquet de dimensions reduïdes en partides que tenen una duració de dotze jocs, els quals tenen el valor d'un sol punt i no de cinc, amb la peculiaritat que, en les partides per parelles, el traure sempre es realitza de palma des de la banqueta situada a la vora de la corda i amb els peus dins un quadre que hi ha adossat, i ha de col·locar-se dins el quadre de falta, prop de l'escala i que té com a característica principal l'existència dels caixons, als quatre angles del terreny de joc, on els jugadors intenten d'introduir la pilota per a aconseguir més ràpidament el quinze.
Jugador que es situa, en un equip de tres, entre l'escaleter i el punter, o siga que juga al mig, i que té com a missió interceptar les pilotes tallades de corda, dificils de jugar per a l'escaleter, i terminar quinzes amb la volea, tirant la pilota a la llotgeta o galeria.
Conjunt de jugades que es realitzen entre dos equips fins a arribar a un límit fixat d'antuvi, que pot ser molt variat al carrer pels seus diferents sistemes de puntuació, i que al trinquet sol ser de 60 punts o 12 jocs en la modalitat d'escala i corda, i de 25 punts o 5 jocs en la modalitat de raspall.
Punt assenyalat en un rajol del paviment del trinquet, un poc abans de la corda i al costat de l'escala, on es bota la pilota per a ferir.
Botar la pilota, contra la pedra o el dau en el cas del trinquet o sobre la banqueta o rajol de traure al carrer, per efectuar la ferida o el traure.
Jugador de qualsevol modalitat de Pilota Valenciana.
Peça metàl·lica que alguns jugadors es col·loquen, sola o com a reforç d'un naip entre la mà i el guant, per a protegir-se dels colps de la pilota.
